dilluns, 26 d’abril del 2010

you, who were, are and will be the best.

No dol l'oblit, que en cada gest hi ha tota
la immensitat del voler i el desig
de fer-lo perdurable.

Miquel Martí i Pol



-Oblidar-te va a ser impossible, t'estime-

dijous, 1 d’abril del 2010

FALSE FRIENDS

Com caminar descals sobre el gèlid terra.Sola.Com trobar-se rodejada d'infinites i massises parets que no et deixen fugir.Sola.Com estar sola enmig del càlid desert.Sola.
A vegades em sent així.A vegades sent que ningú m'entén, que ningú pot posar-se en la meua pell i intentar comprendre com em sento, com estic.

I aquesta gent se'n diuen amics?Sí,no?Són amics?són els que creuen que per dir-te "què guapa vas" els has de donar mil gràcies.Els que quan t'equivoques et donen l'esquena.Els que no entenen quan et sents trista, eufòrica o melancòlica.Els que tampoc comprenen que cadascú pot sentir diferents coses en qualsevol moment.
No ho entenen.Definitavement, no.
Haig de dir-los amics a aquestos?Doncs, NO!


Crec que...no, n'estic segura de què podem trobar-nos molts pocs amics en aquesta vida. Ara mateix els puc contar en una mà i em sobren dits.
I a la resta cara bonica.


SEE YOU, FALSE FRIENDS!

--------------------------------

Et trobe a faltar.T'estime.

dissabte, 6 de març del 2010

el temps és or.

Queda una setmana i uns dies perquè arriben falles.
I sembla que fos l'altre dia quan em trobava en la ciutat més impressionant de totes:Nova York.També quan vaig conèixer gent d'un país diferent.
Sembla que fos l'altre dia quan vas deixar d'estar entre nosaltres, quan vaig aprendre que s'ha de seguir avançant encara que siga quasi impossible.
Sembla que fos l'altre dia quan em preocupava per aquells maleïts exàmens i pels milers de problemes que tenia o semblava que tenia.

El temps passa tan ràpid que, de fet, no me n'adone de què passa.
És per això que no val la pena preocupar-se per problemes absurds,en la vida anem a viure coses molt més difícils.I en aquests moments s'ha de ser el més fort possible per avançar.


--------

PER UN MOMENT VAIG A SER EGOISTA I PENSAR EN MI, SOLAMENT EN MI I EN LA GENT A LA QUE REALMENT LI IMPORTE;FER COM FA NO ÉS PECAT, VERITAT?

dijous, 18 de febrer del 2010

El que som

Ens volen prendre el nostre idioma, el que des de xicotets hem aprés, el que tant estimem, el que ens ajuda a comunicar-nos dia rere dia.

Ens volen destruir la nostra cultura, les riqueses que encara hi queden en la nostra terra...per tindre la butxaca ben plena.

Volen acabar amb el que TENIM, amb el que SOM.
Qui perd els orígens, perd la identitat.







Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Ovidi Montllor.





Lluitem pel que és nostre, lluitem pel que som.

Guanyem i perdem

Guanyem i perdem.
La vida és així, unes vegades som guanyadors i altres perdedors.
Però, desgraciadament, sembla que últimament sempre sóc jo la que perd, o la que es deixa perdre.
Odie perdre, ho odie.Perd batalles,sí,una darrere altra, però no perdré la guerra, n'estic segura.Avançaré, avançaré.








Crec que meresc guanyar, o almenys tindre un poc de sort.Intentaré buscar-la, això segur que ho faré.

divendres, 12 de febrer del 2010

Avanti

Pense.Pense.Pense.Pense una volta més i ho faig en tu.

Són tan difícils aquests moments en els que necessites veure un cop més a una persona. La persona que havia estat tota la teua vida en tu.La persona a la qual li has dedicat milers de somriures, i la que ha aconseguit dibuixar un somriure en el teu trist rostre quan més ho necessitaves.Són tants i tans tots aquests moments que ara solament formen part d'un abstracte i confós passat.

I és que se'm fa molt díficil que d'un any per a altre una persona que formava part del teu dia a dia deixe d'estar al teu costat.
Espere amb ànsia cada dia tornar-te a sentir dir el meu nom quan entre a casa, o sentir a través del telèfon la teua agradable veu, o veure't una vegada més passejant pel poble.

Tanmateix, la vida és un camí d'obstancles que s'han de superar.O ho fas o et quedes enmig d'un camí fosc i dificultós del que és impossible seguir avançant.

Seguisc el camí saltant els obstacles...



-----------------------------

T'estime moltíssim.

LA VIDA SEGUIX I HEM DE SEGUIR AVANÇANT.

diumenge, 7 de febrer del 2010

It's now or never

If you really want something fight for it, don't matter what the result will be.The belief in it will make it happen.
Do it, try it as soon as you can, the train isn't always waiting for you.




IMPOSSIBLE IS NOTHING IN THIS LIFE, BE SURE.

------------------------------------------------------------------------------


Aquests dos mesos i mig sense tu han sigut realment extranys.Han estat tants els somriures que no han arribat, els milers abraços que no tornaran i les amargues llàgrimes que han relliscat per les meues galtes...però el que compta i el que no vaig a oblidar són tots els moments que havem passat junts.Setze anys i 10 mesos aproximadament. Han sigut genials.

No obstant, m'has ajudat a sentir que la vida seguix i he d'agafar el tren quan passe i no esperar al pròxim, perquè probablement mai torne a passar.
Ho estic fent, per tu, perquè t'estime i has sigut un gran suport per a tots nosaltres.

N'estic ben segura de que allà on estigues, molt lluny o molt aprop ens seguiràs estimant igual com ho feres.


T'estime moltíssim