dijous, 27 d’agost del 2009

diferents, i què?

- M'agrada el color groc, em fa sentir alegre i em dóna molta energia.
- Jo odie eixe color, tots els insectes venen a mi. És fastigós! Per contra, a mi m'agrada el blau cel. Em transmet tranquil·litat i netedat.
- Però que dius!!?? És un color realment lleig!!
- De què vas? No em vingues amb burrades per un color.
- El groc és el color més bonic que existeix i ningú em contradiu, està clar?

Tot açò no passa, veritat? No ens enfadem pels colors. Tampoc hauria de passar res quan dius el que penses sobre un tema qualsevol. Per exemple, si algú recolza a un partit polític i a l'altre a un completament diferent o si t'agrada la música en català i al teu millor amic en anglés. Ningú ha de discriminar a ningú pels seus gustos i/o aficions. Què seria de la vida si a tots ens agradara la mateixa música, si tots solem anar als mateixos llocs, si solament ens agrada jugar a un esport? Un avorriment.

Doncs bé, per què han de mirar en mals ulls a un independista? a un que estiga escoltant música en català? algú que no li agrade un equip de futbol? Què passa? Absolutament res. Tothom és lliure de pensar i dir el que vulga, respectant la resta d'opinions, evidentment.

I Fins i tot, algunes vegades, s'arriba a la violència.






Visca el barça! I visca la terra lliure!

dimecres, 12 d’agost del 2009

Amics o enemics?

Açò és com un partit de futbol. Per a un espectador a una part del camp hi són els amics -Futbol club barcelona- i a l'altra els enemics -Real Madrid-. En una part del camp tenim aquells que desitgem que guanyen i als que animem, anem a veure els seus partits i ens comprem les seves samarretes. A l'altra part, al camp els enemics,hi són els que volem que perden i mirem els seus partits amb eixe objectiu.
I així són les amistats, tenim amics i enemics. Els primers ens ajuden, ens conten els seus problemes i viceversa. I als altres, simplement, no els volem veure.
però, desgraciadament, poden arribar els problemes. Aquests arriben quan l'àrbitre no pita quan hi ha falta, en fi, que l'han comprat. Aquest, hauria de pitar el que toca, el que veu, i ser indiferent i no anar en contra del barça . Doncs bé, aquest àrbitre, o siga, un amic que ix quan ix, parla quan no ho ha de fer. Ell, en teoria, és a l'equip però es manté al marge (com a àrbitre) i quan li abellix entra en acció: comença a criticar, a comprar productes del Madrid i anunciant-los als aficionats del barça. Encara que ell se sent del barça.

En aquest moment és quan entren en acció els "amics falsos", que simulen ser amics però critiquen a les teves esquenes. L'àrbitre, qui fa com si fos un amic, però en realitat la seva feina és anar a la seua bola i sortir quan li ve de gust, fa que els blaugranes estiguen mal entre ells, embolicant les coses. Aquest "amic fals", és dels típics que ix poc però que comença a embolicar les coses per anar agafant "botifarra" amb algun dels amics.
La gent no entén el nom AMIC. Per què critiquen a les esquenes? Per què quan et veuen et diuen amb un somriure "aii!! però que guapa estàs, com va tot?" Realment patètic. Fan que entre ells estiguen malament i res més. Quedat en el barça però no faces publicitat del Madrid!!!!! Sigues fidel al teu equip, si us plau.