divendres, 12 de febrer del 2010

Avanti

Pense.Pense.Pense.Pense una volta més i ho faig en tu.

Són tan difícils aquests moments en els que necessites veure un cop més a una persona. La persona que havia estat tota la teua vida en tu.La persona a la qual li has dedicat milers de somriures, i la que ha aconseguit dibuixar un somriure en el teu trist rostre quan més ho necessitaves.Són tants i tans tots aquests moments que ara solament formen part d'un abstracte i confós passat.

I és que se'm fa molt díficil que d'un any per a altre una persona que formava part del teu dia a dia deixe d'estar al teu costat.
Espere amb ànsia cada dia tornar-te a sentir dir el meu nom quan entre a casa, o sentir a través del telèfon la teua agradable veu, o veure't una vegada més passejant pel poble.

Tanmateix, la vida és un camí d'obstancles que s'han de superar.O ho fas o et quedes enmig d'un camí fosc i dificultós del que és impossible seguir avançant.

Seguisc el camí saltant els obstacles...



-----------------------------

T'estime moltíssim.

LA VIDA SEGUIX I HEM DE SEGUIR AVANÇANT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada