dissabte, 6 de març del 2010

el temps és or.

Queda una setmana i uns dies perquè arriben falles.
I sembla que fos l'altre dia quan em trobava en la ciutat més impressionant de totes:Nova York.També quan vaig conèixer gent d'un país diferent.
Sembla que fos l'altre dia quan vas deixar d'estar entre nosaltres, quan vaig aprendre que s'ha de seguir avançant encara que siga quasi impossible.
Sembla que fos l'altre dia quan em preocupava per aquells maleïts exàmens i pels milers de problemes que tenia o semblava que tenia.

El temps passa tan ràpid que, de fet, no me n'adone de què passa.
És per això que no val la pena preocupar-se per problemes absurds,en la vida anem a viure coses molt més difícils.I en aquests moments s'ha de ser el més fort possible per avançar.


--------

PER UN MOMENT VAIG A SER EGOISTA I PENSAR EN MI, SOLAMENT EN MI I EN LA GENT A LA QUE REALMENT LI IMPORTE;FER COM FA NO ÉS PECAT, VERITAT?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada