dijous, 1 d’abril del 2010

FALSE FRIENDS

Com caminar descals sobre el gèlid terra.Sola.Com trobar-se rodejada d'infinites i massises parets que no et deixen fugir.Sola.Com estar sola enmig del càlid desert.Sola.
A vegades em sent així.A vegades sent que ningú m'entén, que ningú pot posar-se en la meua pell i intentar comprendre com em sento, com estic.

I aquesta gent se'n diuen amics?Sí,no?Són amics?són els que creuen que per dir-te "què guapa vas" els has de donar mil gràcies.Els que quan t'equivoques et donen l'esquena.Els que no entenen quan et sents trista, eufòrica o melancòlica.Els que tampoc comprenen que cadascú pot sentir diferents coses en qualsevol moment.
No ho entenen.Definitavement, no.
Haig de dir-los amics a aquestos?Doncs, NO!


Crec que...no, n'estic segura de què podem trobar-nos molts pocs amics en aquesta vida. Ara mateix els puc contar en una mà i em sobren dits.
I a la resta cara bonica.


SEE YOU, FALSE FRIENDS!

--------------------------------

Et trobe a faltar.T'estime.

2 comentaris:

  1. Realment és suficient amb passar-ho mal una vegada per a descobrir els pocs amics que són dignes de ser anomenats així.

    Salut!

    ResponElimina