dissabte, 6 de març del 2010

el temps és or.

Queda una setmana i uns dies perquè arriben falles.
I sembla que fos l'altre dia quan em trobava en la ciutat més impressionant de totes:Nova York.També quan vaig conèixer gent d'un país diferent.
Sembla que fos l'altre dia quan vas deixar d'estar entre nosaltres, quan vaig aprendre que s'ha de seguir avançant encara que siga quasi impossible.
Sembla que fos l'altre dia quan em preocupava per aquells maleïts exàmens i pels milers de problemes que tenia o semblava que tenia.

El temps passa tan ràpid que, de fet, no me n'adone de què passa.
És per això que no val la pena preocupar-se per problemes absurds,en la vida anem a viure coses molt més difícils.I en aquests moments s'ha de ser el més fort possible per avançar.


--------

PER UN MOMENT VAIG A SER EGOISTA I PENSAR EN MI, SOLAMENT EN MI I EN LA GENT A LA QUE REALMENT LI IMPORTE;FER COM FA NO ÉS PECAT, VERITAT?

dijous, 18 de febrer del 2010

El que som

Ens volen prendre el nostre idioma, el que des de xicotets hem aprés, el que tant estimem, el que ens ajuda a comunicar-nos dia rere dia.

Ens volen destruir la nostra cultura, les riqueses que encara hi queden en la nostra terra...per tindre la butxaca ben plena.

Volen acabar amb el que TENIM, amb el que SOM.
Qui perd els orígens, perd la identitat.







Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.

Ovidi Montllor.





Lluitem pel que és nostre, lluitem pel que som.

Guanyem i perdem

Guanyem i perdem.
La vida és així, unes vegades som guanyadors i altres perdedors.
Però, desgraciadament, sembla que últimament sempre sóc jo la que perd, o la que es deixa perdre.
Odie perdre, ho odie.Perd batalles,sí,una darrere altra, però no perdré la guerra, n'estic segura.Avançaré, avançaré.








Crec que meresc guanyar, o almenys tindre un poc de sort.Intentaré buscar-la, això segur que ho faré.

divendres, 12 de febrer del 2010

Avanti

Pense.Pense.Pense.Pense una volta més i ho faig en tu.

Són tan difícils aquests moments en els que necessites veure un cop més a una persona. La persona que havia estat tota la teua vida en tu.La persona a la qual li has dedicat milers de somriures, i la que ha aconseguit dibuixar un somriure en el teu trist rostre quan més ho necessitaves.Són tants i tans tots aquests moments que ara solament formen part d'un abstracte i confós passat.

I és que se'm fa molt díficil que d'un any per a altre una persona que formava part del teu dia a dia deixe d'estar al teu costat.
Espere amb ànsia cada dia tornar-te a sentir dir el meu nom quan entre a casa, o sentir a través del telèfon la teua agradable veu, o veure't una vegada més passejant pel poble.

Tanmateix, la vida és un camí d'obstancles que s'han de superar.O ho fas o et quedes enmig d'un camí fosc i dificultós del que és impossible seguir avançant.

Seguisc el camí saltant els obstacles...



-----------------------------

T'estime moltíssim.

LA VIDA SEGUIX I HEM DE SEGUIR AVANÇANT.

diumenge, 7 de febrer del 2010

It's now or never

If you really want something fight for it, don't matter what the result will be.The belief in it will make it happen.
Do it, try it as soon as you can, the train isn't always waiting for you.




IMPOSSIBLE IS NOTHING IN THIS LIFE, BE SURE.

------------------------------------------------------------------------------


Aquests dos mesos i mig sense tu han sigut realment extranys.Han estat tants els somriures que no han arribat, els milers abraços que no tornaran i les amargues llàgrimes que han relliscat per les meues galtes...però el que compta i el que no vaig a oblidar són tots els moments que havem passat junts.Setze anys i 10 mesos aproximadament. Han sigut genials.

No obstant, m'has ajudat a sentir que la vida seguix i he d'agafar el tren quan passe i no esperar al pròxim, perquè probablement mai torne a passar.
Ho estic fent, per tu, perquè t'estime i has sigut un gran suport per a tots nosaltres.

N'estic ben segura de que allà on estigues, molt lluny o molt aprop ens seguiràs estimant igual com ho feres.


T'estime moltíssim

divendres, 22 de gener del 2010

la vida seguix, però t'estime

Aquí o allà.A la dreta o a l'esquerra.Dalt o baix.Estigues on estigues, vaig a estimar-te com sempre ho he fet, vaig a recordar cada moment, cada minut, cada segon amb tu com si estiguessis al meu costat. Com si et pogués abraçar amb totes les meves forces, com si et pogués fer un petó a la galta.

Vaig a aixecar-me cada matí amb l'esperança de què aquest dia va a ser millor que l'anterior,que vaig a aprendre a ser una millor persona,vaig a il·lusionar-me, a lluitar pels meus somnis i sobretot a ser feliç recordant cada segon els meravellosos anys que he pogut gaudir feliçment amb tu.

Has sigut un gran suport per a mi i per als que encara t'estimem.Vas a continuar ací sempre i sempre.Vaig a somriure per tu una volta més.

T'estime.

diumenge, 17 de gener del 2010

something weird.

There's something that I can't undestand, why? What am I feeling?What am I looking for?What I need??WHAT??!

Everything is different.You are not with me, I can't hold your hand.

I have a host of worries, dissappoiments.However,I'm trying to think that today can be a bad day but not tomorrow.Tomorrow can be one of my best days.All the hopes can't be dashed.



Be happy, everything can be better. Not today but probably tomorrow or the next month. Don't worry because life is short, Live it without worries.



Definetly, my best day isn't today but it can be tomorrow, I'm sure.

----------------------------------------------