Ens volen prendre el nostre idioma, el que des de xicotets hem aprés, el que tant estimem, el que ens ajuda a comunicar-nos dia rere dia.
Ens volen destruir la nostra cultura, les riqueses que encara hi queden en la nostra terra...per tindre la butxaca ben plena.
Volen acabar amb el que TENIM, amb el que SOM.
Qui perd els orígens, perd la identitat.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Ovidi Montllor.
Lluitem pel que és nostre, lluitem pel que som.
dijous, 18 de febrer del 2010
Guanyem i perdem
Guanyem i perdem.
La vida és així, unes vegades som guanyadors i altres perdedors.
Però, desgraciadament, sembla que últimament sempre sóc jo la que perd, o la que es deixa perdre.
Odie perdre, ho odie.Perd batalles,sí,una darrere altra, però no perdré la guerra, n'estic segura.Avançaré, avançaré.
Crec que meresc guanyar, o almenys tindre un poc de sort.Intentaré buscar-la, això segur que ho faré.
La vida és així, unes vegades som guanyadors i altres perdedors.
Però, desgraciadament, sembla que últimament sempre sóc jo la que perd, o la que es deixa perdre.
Odie perdre, ho odie.Perd batalles,sí,una darrere altra, però no perdré la guerra, n'estic segura.Avançaré, avançaré.
Crec que meresc guanyar, o almenys tindre un poc de sort.Intentaré buscar-la, això segur que ho faré.
divendres, 12 de febrer del 2010
Avanti
Pense.Pense.Pense.Pense una volta més i ho faig en tu.
Són tan difícils aquests moments en els que necessites veure un cop més a una persona. La persona que havia estat tota la teua vida en tu.La persona a la qual li has dedicat milers de somriures, i la que ha aconseguit dibuixar un somriure en el teu trist rostre quan més ho necessitaves.Són tants i tans tots aquests moments que ara solament formen part d'un abstracte i confós passat.
I és que se'm fa molt díficil que d'un any per a altre una persona que formava part del teu dia a dia deixe d'estar al teu costat.
Espere amb ànsia cada dia tornar-te a sentir dir el meu nom quan entre a casa, o sentir a través del telèfon la teua agradable veu, o veure't una vegada més passejant pel poble.
Tanmateix, la vida és un camí d'obstancles que s'han de superar.O ho fas o et quedes enmig d'un camí fosc i dificultós del que és impossible seguir avançant.
Seguisc el camí saltant els obstacles...
-----------------------------
T'estime moltíssim.
LA VIDA SEGUIX I HEM DE SEGUIR AVANÇANT.
Són tan difícils aquests moments en els que necessites veure un cop més a una persona. La persona que havia estat tota la teua vida en tu.La persona a la qual li has dedicat milers de somriures, i la que ha aconseguit dibuixar un somriure en el teu trist rostre quan més ho necessitaves.Són tants i tans tots aquests moments que ara solament formen part d'un abstracte i confós passat.
I és que se'm fa molt díficil que d'un any per a altre una persona que formava part del teu dia a dia deixe d'estar al teu costat.
Espere amb ànsia cada dia tornar-te a sentir dir el meu nom quan entre a casa, o sentir a través del telèfon la teua agradable veu, o veure't una vegada més passejant pel poble.
Tanmateix, la vida és un camí d'obstancles que s'han de superar.O ho fas o et quedes enmig d'un camí fosc i dificultós del que és impossible seguir avançant.
Seguisc el camí saltant els obstacles...
-----------------------------
T'estime moltíssim.
LA VIDA SEGUIX I HEM DE SEGUIR AVANÇANT.
diumenge, 7 de febrer del 2010
It's now or never
If you really want something fight for it, don't matter what the result will be.The belief in it will make it happen.
Do it, try it as soon as you can, the train isn't always waiting for you.
IMPOSSIBLE IS NOTHING IN THIS LIFE, BE SURE.
------------------------------------------------------------------------------
Aquests dos mesos i mig sense tu han sigut realment extranys.Han estat tants els somriures que no han arribat, els milers abraços que no tornaran i les amargues llàgrimes que han relliscat per les meues galtes...però el que compta i el que no vaig a oblidar són tots els moments que havem passat junts.Setze anys i 10 mesos aproximadament. Han sigut genials.
No obstant, m'has ajudat a sentir que la vida seguix i he d'agafar el tren quan passe i no esperar al pròxim, perquè probablement mai torne a passar.
Ho estic fent, per tu, perquè t'estime i has sigut un gran suport per a tots nosaltres.
N'estic ben segura de que allà on estigues, molt lluny o molt aprop ens seguiràs estimant igual com ho feres.
T'estime moltíssim
Do it, try it as soon as you can, the train isn't always waiting for you.
IMPOSSIBLE IS NOTHING IN THIS LIFE, BE SURE.
------------------------------------------------------------------------------
Aquests dos mesos i mig sense tu han sigut realment extranys.Han estat tants els somriures que no han arribat, els milers abraços que no tornaran i les amargues llàgrimes que han relliscat per les meues galtes...però el que compta i el que no vaig a oblidar són tots els moments que havem passat junts.Setze anys i 10 mesos aproximadament. Han sigut genials.
No obstant, m'has ajudat a sentir que la vida seguix i he d'agafar el tren quan passe i no esperar al pròxim, perquè probablement mai torne a passar.
Ho estic fent, per tu, perquè t'estime i has sigut un gran suport per a tots nosaltres.
N'estic ben segura de que allà on estigues, molt lluny o molt aprop ens seguiràs estimant igual com ho feres.
T'estime moltíssim
divendres, 22 de gener del 2010
la vida seguix, però t'estime
Aquí o allà.A la dreta o a l'esquerra.Dalt o baix.Estigues on estigues, vaig a estimar-te com sempre ho he fet, vaig a recordar cada moment, cada minut, cada segon amb tu com si estiguessis al meu costat. Com si et pogués abraçar amb totes les meves forces, com si et pogués fer un petó a la galta.
Vaig a aixecar-me cada matí amb l'esperança de què aquest dia va a ser millor que l'anterior,que vaig a aprendre a ser una millor persona,vaig a il·lusionar-me, a lluitar pels meus somnis i sobretot a ser feliç recordant cada segon els meravellosos anys que he pogut gaudir feliçment amb tu.
Has sigut un gran suport per a mi i per als que encara t'estimem.Vas a continuar ací sempre i sempre.Vaig a somriure per tu una volta més.
T'estime.
Vaig a aixecar-me cada matí amb l'esperança de què aquest dia va a ser millor que l'anterior,que vaig a aprendre a ser una millor persona,vaig a il·lusionar-me, a lluitar pels meus somnis i sobretot a ser feliç recordant cada segon els meravellosos anys que he pogut gaudir feliçment amb tu.
Has sigut un gran suport per a mi i per als que encara t'estimem.Vas a continuar ací sempre i sempre.Vaig a somriure per tu una volta més.
T'estime.
diumenge, 17 de gener del 2010
something weird.
There's something that I can't undestand, why? What am I feeling?What am I looking for?What I need??WHAT??!
Everything is different.You are not with me, I can't hold your hand.
I have a host of worries, dissappoiments.However,I'm trying to think that today can be a bad day but not tomorrow.Tomorrow can be one of my best days.All the hopes can't be dashed.
Be happy, everything can be better. Not today but probably tomorrow or the next month. Don't worry because life is short, Live it without worries.
Definetly, my best day isn't today but it can be tomorrow, I'm sure.
----------------------------------------------
Everything is different.You are not with me, I can't hold your hand.
I have a host of worries, dissappoiments.However,I'm trying to think that today can be a bad day but not tomorrow.Tomorrow can be one of my best days.All the hopes can't be dashed.
Be happy, everything can be better. Not today but probably tomorrow or the next month. Don't worry because life is short, Live it without worries.
Definetly, my best day isn't today but it can be tomorrow, I'm sure.
----------------------------------------------
dilluns, 11 de gener del 2010
La mort de la bellesa.
Barri de pescadors i menestrals.Cases grans i baixes d'inspiració modernista, totes elles paral·leles al mar.
Gent que surt al carrer a prendre la fresta,a jugar a cartes, al dòmino o simplement a xarrar amb els veïns.Gent amb personalitat, diferent a la resta de València.Persones amb orgull valencià, que estimen la seua terra.
El Cabanyal és l'altra cara de la lluna, l'altra cara de València.
Barri declarat bé d'interés cultural i conjunt històric.
No els ha faltat temps.L'enderrocament d'unes 450 cases acabarà amb la història que ens queda d'una València monopolitzada i destruida per uns individus sense escrupols.Primer ho faran amb tot el que ens queda d'aquella rica València i després, com ja s'està veient, amb la nostra llengua.
Tots junts podem.
Gent que surt al carrer a prendre la fresta,a jugar a cartes, al dòmino o simplement a xarrar amb els veïns.Gent amb personalitat, diferent a la resta de València.Persones amb orgull valencià, que estimen la seua terra.
El Cabanyal és l'altra cara de la lluna, l'altra cara de València.
Barri declarat bé d'interés cultural i conjunt històric.
No els ha faltat temps.L'enderrocament d'unes 450 cases acabarà amb la història que ens queda d'una València monopolitzada i destruida per uns individus sense escrupols.Primer ho faran amb tot el que ens queda d'aquella rica València i després, com ja s'està veient, amb la nostra llengua.
Tots junts podem.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)