diumenge, 22 de novembre del 2009

forever

For all our the moments. You are the person who makes me smile, you can make me happy every time. I will never forget you, I'm sure. Thank you for everything, for every moment, for every word.

I love you so much and you will be with us forever, forever. You are a big part of my heart and you will be always.







I love you.

divendres, 20 de novembre del 2009

Are you different?

what have I done?? Have I done something wrong??? I don't have the answer, they should have it. It's possible that I'm different, I have different ideas, I have different hobbies, not the same manners, but What should I do? I do everything as I want and I can!! Moreover, sometimes, I don't mind be different, you can be as all the people, being one among 100000000.. or being only the one!

Definitely, I prefer being different and doing everything as I want.





I should learn more words hahaha I'm always using similar words xD!Furthermore, I don't think everything is correct, nevermind!
Anyway, what is special in you is what makes you different. (It's a very very very literal translation, but I'm only trying xD)

dissabte, 14 de novembre del 2009

fes-ho

Ix, diverteix-te, coneix gent, balla, canta, sommia, xafardeja, juga, escriu, pinta, arrisca't, LLENÇA'T, VIU!!! Mai és tard per fer-ho, i què importa el que diguen?? Solament disfruta!!!!Deixa't portar!! La vida és teva i de ningú més, ells no la van a aprofitar per tu.
Sigues tu mateix i fes el que et demane el cor en cada moment, si t'abellix cantar, canta! si prefereixes llegir, fes-ho!! que ningú decidisca per tu!!! Tot el que visques serà per tu!!!


-------------------------------------------------------------------------------

No sé què m'ha picat hui que m'abellia escriure això i s'ha quedat un poc curtet haha, encara que en teoria hauria d'estar estudiant història. Som-hi, doncs!

LLENCEM-NOOOOOOOOOOOOS!!!!!

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Un mes i 15 dies.


Un mes?Un mes?, sí. Avui fa un mes i 15 dies que caminava pels carrers replets de gent de la ciutat de Nova York. Encara no m'acabe a creure que jo estigués allí. En la ciutat que sempre relacionava amb les hamburgueses, on la gent sempre va amb presses, on estan els gratacels més impresionants que hi puga trobar:en la ciutat que mai dorm!És realment fascinant!La quinta avinguda, la estatua de la llibertat, l'edifici Dakota, central park, l'empire state, China town, el bronx, etc.
Després de passar tres dies en aquella ciutat tots els estudiant de l'intercanvi i jo anàrem cap a una altra anomenat Media.
I sí, Media era una d'aquelles ciutats que veiem a les pantalles, on hi ha enormes cases rodejades de gespa i d'arbres i que vas en cotxe a tots els llocs. A més, durant la meua estància en la meua família americana vaig poder anar a Washington, Philadelphia, Lancaster, etc. Fou genial!
Conèixer gent nova que parla una llengua diferent a la teva, que té uns gustos i unes aficions distintes, que té una cultura molt diferent!!!!!

En resum, que fa ser un viatge inolvidable i m'agradaria tornar a repetir!!!!!! =)

dijous, 27 d’agost del 2009

diferents, i què?

- M'agrada el color groc, em fa sentir alegre i em dóna molta energia.
- Jo odie eixe color, tots els insectes venen a mi. És fastigós! Per contra, a mi m'agrada el blau cel. Em transmet tranquil·litat i netedat.
- Però que dius!!?? És un color realment lleig!!
- De què vas? No em vingues amb burrades per un color.
- El groc és el color més bonic que existeix i ningú em contradiu, està clar?

Tot açò no passa, veritat? No ens enfadem pels colors. Tampoc hauria de passar res quan dius el que penses sobre un tema qualsevol. Per exemple, si algú recolza a un partit polític i a l'altre a un completament diferent o si t'agrada la música en català i al teu millor amic en anglés. Ningú ha de discriminar a ningú pels seus gustos i/o aficions. Què seria de la vida si a tots ens agradara la mateixa música, si tots solem anar als mateixos llocs, si solament ens agrada jugar a un esport? Un avorriment.

Doncs bé, per què han de mirar en mals ulls a un independista? a un que estiga escoltant música en català? algú que no li agrade un equip de futbol? Què passa? Absolutament res. Tothom és lliure de pensar i dir el que vulga, respectant la resta d'opinions, evidentment.

I Fins i tot, algunes vegades, s'arriba a la violència.






Visca el barça! I visca la terra lliure!

dimecres, 12 d’agost del 2009

Amics o enemics?

Açò és com un partit de futbol. Per a un espectador a una part del camp hi són els amics -Futbol club barcelona- i a l'altra els enemics -Real Madrid-. En una part del camp tenim aquells que desitgem que guanyen i als que animem, anem a veure els seus partits i ens comprem les seves samarretes. A l'altra part, al camp els enemics,hi són els que volem que perden i mirem els seus partits amb eixe objectiu.
I així són les amistats, tenim amics i enemics. Els primers ens ajuden, ens conten els seus problemes i viceversa. I als altres, simplement, no els volem veure.
però, desgraciadament, poden arribar els problemes. Aquests arriben quan l'àrbitre no pita quan hi ha falta, en fi, que l'han comprat. Aquest, hauria de pitar el que toca, el que veu, i ser indiferent i no anar en contra del barça . Doncs bé, aquest àrbitre, o siga, un amic que ix quan ix, parla quan no ho ha de fer. Ell, en teoria, és a l'equip però es manté al marge (com a àrbitre) i quan li abellix entra en acció: comença a criticar, a comprar productes del Madrid i anunciant-los als aficionats del barça. Encara que ell se sent del barça.

En aquest moment és quan entren en acció els "amics falsos", que simulen ser amics però critiquen a les teves esquenes. L'àrbitre, qui fa com si fos un amic, però en realitat la seva feina és anar a la seua bola i sortir quan li ve de gust, fa que els blaugranes estiguen mal entre ells, embolicant les coses. Aquest "amic fals", és dels típics que ix poc però que comença a embolicar les coses per anar agafant "botifarra" amb algun dels amics.
La gent no entén el nom AMIC. Per què critiquen a les esquenes? Per què quan et veuen et diuen amb un somriure "aii!! però que guapa estàs, com va tot?" Realment patètic. Fan que entre ells estiguen malament i res més. Quedat en el barça però no faces publicitat del Madrid!!!!! Sigues fidel al teu equip, si us plau.

divendres, 17 de juliol del 2009

signes ortografics*?que* es* axo*?

Em costa creure que en qualsevol cartell publicitari hi trobem errades colossals, no havem de ser gaire intel·ligents per adonar-nos-en.

Per un moment, intentem creure que són petites equivocacions que qualsevol persona pot tindre... però no, no em sembla una raó massa lògica, qualsevol que obri un establiment vol obtindre el màxim benefici, escriure felíces* en compte de felices o bebe* i pelele* en comptes de bebé i pelelé, no crec que ens done molt de gust. Fins i tot, arribes fins a l'extrem en que et pares davant l'aparador i dius, entre o no?
Tot això juga en contra del propietari, i qui té la culpa? els venedors per no saber escriure? els amos de la tenda per permitir-ho?
Realment no ho sé, però a vegades eixes coses s'han de tindre en compte, i si tens algun dubte no està mal buscar-ho al diccionari.

Aquí deixe alguns cartells que he trobat al meu poble... no costa tant escriure bé, o almenys quan busques l'atenció de la gent!!