dijous, 27 d’agost del 2009

diferents, i què?

- M'agrada el color groc, em fa sentir alegre i em dóna molta energia.
- Jo odie eixe color, tots els insectes venen a mi. És fastigós! Per contra, a mi m'agrada el blau cel. Em transmet tranquil·litat i netedat.
- Però que dius!!?? És un color realment lleig!!
- De què vas? No em vingues amb burrades per un color.
- El groc és el color més bonic que existeix i ningú em contradiu, està clar?

Tot açò no passa, veritat? No ens enfadem pels colors. Tampoc hauria de passar res quan dius el que penses sobre un tema qualsevol. Per exemple, si algú recolza a un partit polític i a l'altre a un completament diferent o si t'agrada la música en català i al teu millor amic en anglés. Ningú ha de discriminar a ningú pels seus gustos i/o aficions. Què seria de la vida si a tots ens agradara la mateixa música, si tots solem anar als mateixos llocs, si solament ens agrada jugar a un esport? Un avorriment.

Doncs bé, per què han de mirar en mals ulls a un independista? a un que estiga escoltant música en català? algú que no li agrade un equip de futbol? Què passa? Absolutament res. Tothom és lliure de pensar i dir el que vulga, respectant la resta d'opinions, evidentment.

I Fins i tot, algunes vegades, s'arriba a la violència.






Visca el barça! I visca la terra lliure!

4 comentaris:

  1. grace estic totalment dacord en tu...tens tota la rao...cada u es lliure de elegir el que vullga...i ya saps perke ho dic...aixo es com els amors....pero sempre apareix algu per a fastidiaro tot.et vullc wapa

    ResponElimina
  2. Desgraciadament, si... però el temps s'encarrega de posar a tothom al seu lloc.

    ResponElimina
  3. Hi ha gent que si s'enfada aixi per un color eh?

    ResponElimina